ENTREVISTA A VICENT ADRÉS ESTELLÉS

Avui entrevistem al gran poeta Vicent Andrés Estelles.

Quan tenies 12 anys va començar la guerra civil, com la vas viure?

Doncs va ser una època molt dura, ja que ens faltava menjar, diners,... Però gràcies a allò vaig treure grans ideas per les meves obres.

Quins autors et van influir?

Doncs molts la veritat, però el que més va ser Neruda.

En 1942, amb 18 anys et vas anar a Madrid a estudiar periodisme, perquè això?

Per què el periodisme ens cridava l'atenció i volia veure món.

Despès d'això vas entrar al servei militar, com va ser l'experiència?

Va ser dura, però era el que tocava si et negaves et fusilaven.

I com vas conèixer al amor de la teva vida?

Va ser a 1955, vam coincidir en un bar, ella va entrar a buscar el seu pare, jo la vaig veure i no vaig poder-me resitir a no dir- li res a aquells ulls blaus.

Com vau portar tu i la teva dona el tema del teu primer fill?

Doncs, la veritat que bastant malament. Va morir amb només 4 mesos i ens va afectar moltíssim, però això no va ser cap barrera per continuar la família.

Quants fills tens actualment?


Dos, Carme i Vicent.

En que et vas basar en la teves obres " el coral romput", "la primera soletat" i "la nit en eixa feta"?

Basicament, en el tema de la mort després de la mort de la meva primera filla.

Quins de tots el premis que has guanyat t'agrada més o has agafat amb més ganes?

Dons el meu primer premi la " lletra d'or" i la "creu de Sant Jordi".

I com vas començar en aqueta professió?

Vaig publicar el meu primer article als 18 anys al diari "Jornada". Després d'això vaig anar a Madrid a estudiar periodisme a l'escola oficial de periodisme, allà vaig cursar la carrera com a becat. 
3 anys després vaig fer el servei militar a Navarra i als 24 anys vaig tornar a València a treballar com a periodista al diari "Las provincias" on treballaven els millors periodistes valencians del temps.

Moltes gràcies per el teu temps Vicent,  fins un altra.