ELS BONS RECORDS (entrevista)

 Avui li faré una entrevista a la meva avia Isabel Bedmar Lopez amb uns 64 anys sobre la seva vida quan era jove.

-Tu estaves quan els teus pares van viure la guerra civil?

Sí, i la veritat no va ser gens agradable.

-Per què? Que va passar?

El meu pare va estar tancat a la pressó perquè algú va dir coses falses que no havia dit ell mai, llavors la meva mare es va haver d'anar a treballar lluny per temes econòmics, i em vaig haver de quedar sola amb els meus germans i la meva tieta.

-Quants germans tens?

Tinc 6 i dos que es van morir de molt petits, amb mesos per grip.

-I sobre temes de treball? Després de la guerra, com va anar això de buscar treball?

Bueno, jo de petita per mantenir als meus germans netejava cases.

-I com et tractaven?

La veritat que alguns molt malament,i malgrat que no em pagaven amb diners sinó amb menjar, jo feia tot el possible per a que així els meus germans mengessin.

-I de més gran? Vas tenir algún ofici més?

Sí, després d'aixó vaig ser costurera, després vaig treballar fet perruques i finalment en una panaderia.

-I sobre temes de novios?

Sobre això als 13 el teu avi em va conèìxer i jo em vaig enamorar però es va haver d'anar per temes de treball. Sempre estava sola i no m'agradava ningú, només ell. Als 0 anys ell va tornar i ens vam casar i ara tenim una gran família.

- El teu pare va sortir viu de la pressó?

Sí, al final el van perdonar perquè es va saber que va ser un malentés.

-I com creus que serà el futur de les teves nebodes?

Crec que serà tan fàcil que no sabran fer res.

Doncs moltes gràcies Isabel, fins un altre.