ENTREVISTA A VICENT ADRÉS ESTELLÉS

Avui entrevistem al gran poeta Vicent Andrés Estelles.

Quan tenies 12 anys va començar la guerra civil, com la vas viure?

Doncs va ser una època molt dura, ja que ens faltava menjar, diners,... Però gràcies a allò vaig treure grans ideas per les meves obres.

Quins autors et van influir?

Doncs molts la veritat, però el que més va ser Neruda.

En 1942, amb 18 anys et vas anar a Madrid a estudiar periodisme, perquè això?

Per què el periodisme ens cridava l'atenció i volia veure món.

Despès d'això vas entrar al servei militar, com va ser l'experiència?

Va ser dura, però era el que tocava si et negaves et fusilaven.

I com vas conèixer al amor de la teva vida?

Va ser a 1955, vam coincidir en un bar, ella va entrar a buscar el seu pare, jo la vaig veure i no vaig poder-me resitir a no dir- li res a aquells ulls blaus.

Com vau portar tu i la teva dona el tema del teu primer fill?

Doncs, la veritat que bastant malament. Va morir amb només 4 mesos i ens va afectar moltíssim, però això no va ser cap barrera per continuar la família.

Quants fills tens actualment?


Dos, Carme i Vicent.

En que et vas basar en la teves obres " el coral romput", "la primera soletat" i "la nit en eixa feta"?

Basicament, en el tema de la mort després de la mort de la meva primera filla.

Quins de tots el premis que has guanyat t'agrada més o has agafat amb més ganes?

Dons el meu primer premi la " lletra d'or" i la "creu de Sant Jordi".

I com vas començar en aqueta professió?

Vaig publicar el meu primer article als 18 anys al diari "Jornada". Després d'això vaig anar a Madrid a estudiar periodisme a l'escola oficial de periodisme, allà vaig cursar la carrera com a becat. 
3 anys després vaig fer el servei militar a Navarra i als 24 anys vaig tornar a València a treballar com a periodista al diari "Las provincias" on treballaven els millors periodistes valencians del temps.

Moltes gràcies per el teu temps Vicent,  fins un altra.

ELS BONS RECORDS (entrevista)

 Avui li faré una entrevista a la meva avia Isabel Bedmar Lopez amb uns 64 anys sobre la seva vida quan era jove.

-Tu estaves quan els teus pares van viure la guerra civil?

Sí, i la veritat no va ser gens agradable.

-Per què? Que va passar?

El meu pare va estar tancat a la pressó perquè algú va dir coses falses que no havia dit ell mai, llavors la meva mare es va haver d'anar a treballar lluny per temes econòmics, i em vaig haver de quedar sola amb els meus germans i la meva tieta.

-Quants germans tens?

Tinc 6 i dos que es van morir de molt petits, amb mesos per grip.

-I sobre temes de treball? Després de la guerra, com va anar això de buscar treball?

Bueno, jo de petita per mantenir als meus germans netejava cases.

-I com et tractaven?

La veritat que alguns molt malament,i malgrat que no em pagaven amb diners sinó amb menjar, jo feia tot el possible per a que així els meus germans mengessin.

-I de més gran? Vas tenir algún ofici més?

Sí, després d'aixó vaig ser costurera, després vaig treballar fet perruques i finalment en una panaderia.

-I sobre temes de novios?

Sobre això als 13 el teu avi em va conèìxer i jo em vaig enamorar però es va haver d'anar per temes de treball. Sempre estava sola i no m'agradava ningú, només ell. Als 0 anys ell va tornar i ens vam casar i ara tenim una gran família.

- El teu pare va sortir viu de la pressó?

Sí, al final el van perdonar perquè es va saber que va ser un malentés.

-I com creus que serà el futur de les teves nebodes?

Crec que serà tan fàcil que no sabran fer res.

Doncs moltes gràcies Isabel, fins un altre.

Poema del paisatge (Velàzquez)

LA VIDA

Cinc arbres observant la tristessa

de la seva mare, anyorant

veure el seu amor brillant,

cansada de llamps,trons 

i d'un cel blavós, 

i de la xafugor del camp.

I Sol amb tristessa esperant

veure el seu quadre adornat

amb el color del foc i

a la seva familia,

arbre del meu cor.

Raul Linares

Poema de les Menines(Velàzquez)

ULLS ORGULLOSOS

Ulls orgullosos

miren sense cridar l'atenció,

ulls de refexió

d'orgull, però simplement ulls?

Oh pares, observant el seu tresor

tot el seu mon o l'egoïsme d'un pintor

protagonista que a ell mateix es pinta.

Egoïsta o no es un retrat d'aquest bon senyor 

descarat com el vermell però camuflat 

en la pell blanca de la vertadera protagonista.

Raul Linares

Poema sobre la casa dels bojos (Goya)

CASA DE BOJOS 

Una casa mal decorada,

dins persones atrapades

que ploren desconsolades.

La casa dels bojos,

en ella gent despullada

cridant descontrolades,

per si algú poguès escoltar-les.

                      Sarabel Soto

Poema sobre Saturn devorant al seu fill (Goya)

SATURN DEVORANT AL SEU FILL

Saturn per què?

Per què li fas mal?

ell és un simple nen sense força,

una criatura innocent.

No el devoris, no el matis,

la sang que cau per les teves mans

tard o aviat et farà sentir culpable.

Nen de pell blanca

mort en mans d'un dolent pare,

 nen no ploris que aviat ell et veurà

perquè el dolor que tu sents mai sanarà.

                                      Sarabel Soto