jueves, 21 de mayo de 2015

ENTREVISTA A VICENT ADRÉS ESTELLÉS

Avui entrevistem al gran poeta Vicent Andrés Estelles.

Quan tenies 12 anys va començar la guerra civil, com la vas viure?

Doncs va ser una època molt dura, ja que ens faltava menjar, diners,... Però gràcies a allò vaig treure grans ideas per les meves obres.

Quins autors et van influir?

Doncs molts la veritat, però el que més va ser Neruda.

En 1942, amb 18 anys et vas anar a Madrid a estudiar periodisme, perquè això?

Per què el periodisme ens cridava l'atenció i volia veure món.

Despès d'això vas entrar al servei militar, com va ser l'experiència?

Va ser dura, però era el que tocava si et negaves et fusilaven.

I com vas conèixer al amor de la teva vida?

Va ser a 1955, vam coincidir en un bar, ella va entrar a buscar el seu pare, jo la vaig veure i no vaig poder-me resitir a no dir- li res a aquells ulls blaus.

Com vau portar tu i la teva dona el tema del teu primer fill?

Doncs, la veritat que bastant malament. Va morir amb només 4 mesos i ens va afectar moltíssim, però això no va ser cap barrera per continuar la família.

Quants fills tens actualment?


Dos, Carme i Vicent.

En que et vas basar en la teves obres " el coral romput", "la primera soletat" i "la nit en eixa feta"?

Basicament, en el tema de la mort després de la mort de la meva primera filla.

Quins de tots el premis que has guanyat t'agrada més o has agafat amb més ganes?

Dons el meu primer premi la " lletra d'or" i la "creu de Sant Jordi".

I com vas començar en aqueta professió?

Vaig publicar el meu primer article als 18 anys al diari "Jornada". Després d'això vaig anar a Madrid a estudiar periodisme a l'escola oficial de periodisme, allà vaig cursar la carrera com a becat. 
3 anys després vaig fer el servei militar a Navarra i als 24 anys vaig tornar a València a treballar com a periodista al diari "Las provincias" on treballaven els millors periodistes valencians del temps.

Moltes gràcies per el teu temps Vicent,  fins un altra.


domingo, 17 de mayo de 2015

ELS BONS RECORDS (entrevista)

 Avui li faré una entrevista a la meva avia Isabel Bedmar Lopez amb uns 64 anys sobre la seva vida quan era jove.

-Tu estaves quan els teus pares van viure la guerra civil?

Sí, i la veritat no va ser gens agradable.

-Per què? Que va passar?

El meu pare va estar tancat a la pressó perquè algú va dir coses falses que no havia dit ell mai, llavors la meva mare es va haver d'anar a treballar lluny per temes econòmics, i em vaig haver de quedar sola amb els meus germans i la meva tieta.

-Quants germans tens?

Tinc 6 i dos que es van morir de molt petits, amb mesos per grip.

-I sobre temes de treball? Després de la guerra, com va anar això de buscar treball?

Bueno, jo de petita per mantenir als meus germans netejava cases.

-I com et tractaven?

La veritat que alguns molt malament,i malgrat que no em pagaven amb diners sinó amb menjar, jo feia tot el possible per a que així els meus germans mengessin.

-I de més gran? Vas tenir algún ofici més?

Sí, després d'aixó vaig ser costurera, després vaig treballar fet perruques i finalment en una panaderia.

-I sobre temes de novios?

Sobre això als 13 el teu avi em va conèìxer i jo em vaig enamorar però es va haver d'anar per temes de treball. Sempre estava sola i no m'agradava ningú, només ell. Als 0 anys ell va tornar i ens vam casar i ara tenim una gran família.

- El teu pare va sortir viu de la pressó?

Sí, al final el van perdonar perquè es va saber que va ser un malentés.

-I com creus que serà el futur de les teves nebodes?

Crec que serà tan fàcil que no sabran fer res.

Doncs moltes gràcies Isabel, fins un altre.





jueves, 7 de mayo de 2015

Poema del paisatge (Velàzquez)


LA VIDA

Cinc arbres observant la tristessa

de la seva mare, anyorant

veure el seu amor brillant,

cansada de llamps,trons 

i d'un cel blavós, 

i de la xafugor del camp.


I Sol amb tristessa esperant

veure el seu quadre adornat

amb el color del foc i

a la seva familia,

arbre del meu cor.

Raul Linares

Resultado de imagen de velazquez cuadros de paisajes

Poema de les Menines(Velàzquez)


ULLS ORGULLOSOS


Ulls orgullosos

miren sense cridar l'atenció,

ulls de refexió

d'orgull, però simplement ulls?

Oh pares, observant el seu tresor

tot el seu mon o l'egoïsme d'un pintor

protagonista que a ell mateix es pinta.

Egoïsta o no es un retrat d'aquest bon senyor 

descarat com el vermell però camuflat 

en la pell blanca de la vertadera protagonista.

Raul Linares

Resultado de imagen de LAS MENINAS

lunes, 4 de mayo de 2015

Poema sobre la casa dels bojos (Goya)

CASA DE BOJOS 

Una casa mal decorada,

dins persones atrapades

que ploren desconsolades.


La casa dels bojos,

en ella gent despullada

cridant descontrolades,

per si algú poguès escoltar-les.

                      Sarabel Soto


Poema sobre Saturn devorant al seu fill (Goya)

SATURN DEVORANT AL SEU FILL


Saturn per què?

Per què li fas mal?

ell és un simple nen sense força,

una criatura innocent.




No el devoris, no el matis,

la sang que cau per les teves mans

tard o aviat et farà sentir culpable.




Nen de pell blanca

mort en mans d'un dolent pare,

 nen no ploris que aviat ell et veurà

perquè el dolor que tu sents mai sanarà.

                                      Sarabel Soto









jueves, 26 de marzo de 2015

Futur o ruina

Podem al nou partit polític, el qual es va guanyar al nostre respecte i confiança d'un futur sense corrupció.


De veritat!
Aquest partit polític hauria de estirar la pota i tornar des d'on han vingut a a estudiar una mica més ja que han començat a pocs mesos de tenir mínim poder, per saltar-se totes les lleis i drets els quals defençaven no només robant, sino deixant que els agafin.
Aqui demostren la poca cura i experiencia amb la mobilitat monitaria. De veritat pensaven que amb tot aixó, i tota aquesta inneptitut creien que  li donariem la confiança que s'ha de tenir a un partir polític "respectable".
Aquesta gent te rastros que demostren la obtenció de diners en paraísos físcals, ja podem dir que tenim una "petita mafia".

Begudes pels aires

Un de cada cinc persones consumeixen alcochol a festes molt habitualment. Aquesta notícia és de les més escoltades, ja que és un tema que enganxa com el propi alcohol. 
 
L'acochol com tot, és una cosa que si la prens amb moderacio no és dolenta, el problema és que hi ha bastant gent, i més adolescents que és dediquen a pensar que: Que passaria si prens més de la quantitat normal que pot soportar el nostre cos?

I per aquesta mateixa raó acaba molta gent en coma etílic o si no te a donat tant fort, un diumenge manteninte a base de ibuprofenos. I en el cas dels adolescents baixen el seu rendiment escolar. 

El millor és prendre les coses amb moderació, perqué si et passes pots acabar a l'hospital.

domingo, 15 de marzo de 2015

Vocabulari (Noel et busca)

-Escletxa: Obertura estreta entre dues peces que no taquen bé.
-Esquerpa: [persona, caràcter] Que és brusc en el tracte amb els altres.
-Ferralla:Contingut de trossos o d'objectes vells de metal o ferro.
-Taciturn:Persona que és callat o que parla poc.
-Escolaritzat:Proporcionar una escola a un infant per estudiar i rebre l'ensenyament adequat.
-Cel.lofania:Paper de plàstic, fi i transparent, usat generalment per emolicar regals i altres objectes.

Crítica del llibre (El mètode Grönholm)

Jo crec que el llibre a estat molt currat, l'escriptor a tingut una bona idea, caracteritzan als personatges d'aquesta manera, fa que el llibre sigui més curiós.
Esta escrit amb intel.ligència i picardia, fent que el conte sigui més interesant.
Jo personalment canviaria el final, per un altre més engantxos,
des de el meu punt de vista no deixaria que el personatge Ferran, acabes amb aquestes fases.
Però per altre banda, ho recomenaria a qualsevol pesona, de qualsevol edad, és un llibre que val la pena llegir-lo.

Descripió (Noel et busca)

Marcos/Enric: Ell de petit es deia Marcos i per el delicte que va cometre li van canviar l'aspecte i el nom per el de Enric. La seva vida era molt complicada ja que el seu pare bevia i la seva mare era prostituta,també tenia una germana. Després de tot el que va passar es va convertir en una persona nova amable, comprensible, tranquila... D'aspecte físic es ros, amb els ulls verds com olives, de estatura mitja i pell pàl·lida amb els llavis carnosos.

Unai: Ell venia dùna família normal eren ell, el seu germà, el seu pare i la seva mare. Després de morir el seu germà tot va anar a pitjor i tota la seva familia s'havia tornat mig boja. Ell és un psicopata obsesionat en matar als nens que lvan matar al seu germà. Però malgrat això, és una persona bona que volia molt al seu germà i era  incapaç de fer-li mal a ningú. D'aspecte físic és d'estatura mitjana, castany, amb els ulls color cafè i amb una mica de més color a la pell que l'Enric.

Laura: Ella a tingut una vida normal, és una noia que s'ha anat a Barcelona per se psiquiatra i té als seus pares a Tortosa, que quan té vacances va a visitar-los. Ella és la novia de l'Enric i li encanta perquè es un noi que guarda molts misteris. Ella es una noia coqueta, educada, curiosa i afectuosa. D'aspecte físic és prima , no molt alta, rossa i amb el cabell llarg, i pàl·lida amb els ulls blaus com el cel.

Resum (Noel et busca)

Aquest llibre tracta d'un noi anomenat Marcos que es queda amnèsic, els doctors creuen que es per culpa d'un accident de cotxe on van morir dos homes i un nen.
Ell més tard descobrirà que no va ser així, sino que es va quedar amnèsic perquè en la seva infància va matar a un nen, ell i un amic llavors el germà del que va morir es vol venjar. Intenta matar-lo amb pedres però resulta que no s'acaba morint, i ell per no deixar proves veu que just en aquell moment un cotxe xoca contra un mur, i el posa en un dels seients per simular que s'ha fet això per l'accident. A en Marcos quan era petit i va ser tencat a un reformatori per matar a un nen, li van canviar el nom i el aspecte per a que pogués viure sense que la gent el reconegui, els policies que igualment el vigilaven la anomenaven projecte Noel. Li deien així perquè tot el assessinat del nen va ser en León. Però per desgràcia el germà del nen que va morir que es feia dir Unai, el troba i fa que siguin companys de pis per així quan tingui la ocasió poder matar-lo.
Finalment en Marcos que ara es feia dir Enric acaba amb la Laura una companyera de pis de la Mercè que era la amiga de l'Unai. I en Unai va acabar en un hospital perquè es va fer una ferida superficial amb el revolver.

Tota la recuperacio de l'Enric va ser graacies al Fran el policía que li va ajudar a superar-ho tot junt amb la Laura i el doctor Moreno.

Noel et busca







Notícia (Noel et busca)

UN COP DE SORT

Un cop de sort ha tingut un noi d'uns vint anys. Han hagut 3 víctimas en un accident de cotxe i ell s'ha lliurat de la mort.

Ahir un cotxe va xocar contra un mur deixant morts a tres persones: dos homes i un nen de uns 9 anys. També al cotxe hi havia un noi jove que no s'ha mort, però esta ingressat en un hospital de Barcelona perquè s'ha quedat amnèsic.
El problema és que aquell cotxe estava ple de droga, ara només falta esperar a que el noi recuperi una mica la memòria i ens pugui explicar perquè portaven un nen en un cotxe ple de droga.
                                                                                    
                                                                                        Així va ser com va quedar el cotxe.

sábado, 14 de marzo de 2015

L'entrevista(mètode Grönholm)

Era el dia de l'entrevista, em disponia a anar a ella, quan de sobte me'n vaig adonar que no trobava les claus per poder abrir la porta. Al cap de 10 min les vaig trobar i rápidament vaig sortir de casa.

Caminant pel carrer vaig veure que eren les 9:40 i l'entrevista era a les 9:50, vaig començar a córrer, perque no arribava. 
Quan vaig arribar no anava l'ascensor i vaig haver dee pugar fins el pis 23 i tot això en 10 min.

Finalment, vaig entrar, l'entrevista al principi molt bé, peró em va començar a sonar el telefon. El "jefe" es va empipar i em va fer dues proves. La primera va ser ordenar un calaix amb mes de 200 carpetes en l'ordre de l'abecedari i la segona va ser fer el pla financier de l'empresa, i tot allò perquè al final no em contractessin. Quin pal!

jueves, 5 de marzo de 2015

Poema de desamor

Per amor

A vegades, t'odio per estimar-te tant,
d'altres, m'atemoreix la idea de perdre't  
i he de lligar de mans als sentiments per no caure en la bogeria. 
Per què el meu amor per a tu és irracional, 
és obsessió que plena el meu temps,
 és angustia quan no hi ets, 
és bogeria de sentir, 
passió incontrolada
 es vida consumida per ofrena.
A vegades, m'odio per estimar-te,
 d'altres em plena la idea de tenir-te.
Resultado de imagen de odio amarte

Poema de l'amistat

L'amistat és un tresor                                                                  
que no tots tenim
potser ni ho sentim.

Perquè avegades és com un càlid bresol
que et cuida de sol a sol,
perquè l'amistat amb esforç,treball i molt estany,                      
força una aliança de confiança.

martes, 3 de marzo de 2015

Poema Familiar

ÀVIA


Àvia no sabria que passaria si un matí

em despertés sabent que no estàs aquí.
 


Però com tots sabem ningú és etern,

només aquests records més interns,

que es quedaran amb mi de dia i de nit.

 



Donant voltes els records rondaran el meu cor.

Mai oblidaré veure't en bata

amb els teus cabells de plata.



L'únic que demano és que em vegis créixer

abans de desaparèixer.

lunes, 2 de marzo de 2015

POEMA d'amor




                                              Els teus ulls són com dos girasols,
                                             sempre están oberts de dia,
                                         i brillant amb alegria.
                                      La teva mirada és fantasia
                                         governa cada racó de ma vida
                                         i converteix el meu piset en una massia.















                      

domingo, 8 de febrero de 2015

Carta al director

CARTA AL DIRECTOR
Carta per a un institut millor

 Per l' alcaldessa:

T'imagines un institut amb unes parets de formigó, unes finestres sense barrots, que hi hagi fins a 2º de batxillerat, un pati gran, classes amplies...

Tot això és el que té l’ institut del costat, perquè no nosaltres? Només demanem que el nostre institut tingui un millor ambient per estudiar com l’altre, i que no ens tinguem d’anar fins al Poliesportiu per fer educació física. Nosaltres ja sabem que no estem bé de situació econòmica , però tots aquells diners que es van posar per a la nova biblioteca podrien haver estat per el nostre institut, que de biblioteques ja en tenim una i ens sobra espai, però d’institut ens falta.

Ens agradaria que amb tot això poguessis fer alguna cosa, pel nostre institut, per Cubelles, per nosaltres.

De part de tots els alumnes de les vinyes.